Lusia Harris es considerada la primera i única dona en la història en ser escollida al Draft de la NBA, concretament l’any 1977, però no és del tot cert ni just considerar-ho així.
Lusia, de 1,91 metres d’alçada, era considerada com la millor jugadora de bàsquet que hi havia als Estats Units, en una època en la que encara no existia cap lliga professional femenina, fet que va propiciar que fos seleccionada al Draft de la NBA. Concretament va ser escollida a la setena ronda per els New Orleans Jazz, franquicia actualment coneguda com els Utha Jazz.
Foto: Lusia Harris
Però aquest fet tan extraordinari, en realitat ja s’havia produït amb anterioritat l’any 1969, quan Denise Long va ser escollida en el Draft per San Francisco Warriors -els actuals Golden State Warriors-. Però la NBA va intervenir anulant la seva elecció.
Denise Long va nèixer el 21 de març de 1951 a Whitten, un minúscul llogaret d’Iowa. Ja de ben nina va començar a demostrar una facilitat asombrosa per els esports, que habitualment compartia amb els nins. Tot i que l’esport que més li agradava inicialment era el bèisbol, el desig de venjança va fer que escollís el bàsquet definitivament, i és que no va poder soportar veure la seva germana major Dana fracassar tres anys consecutius en les finals de districte de bàsquet contra l’equip de Wellsburg.
Foto: Denise Long en acció
Va començar a entrenar de valent unes quatre hores diàries a l’única pista, descoberta, que hi havia al seu poble -pista que avui s’anomena Denise Long Park en el seu honor-, on les condicions climatològiques eren extremes, fins al punt que la pilota es quedava glaçada a l’hivern.
Ja en la seva etapa de bàsquet escolar, els números de Denise Long eren senzillament asombrosos: 6.250 punts en quatre temporades, amb una mitjana de 68,5 punts per partit.
En la seva temporada júnior la seva popularitat va esclatar definitivament, ja que a més de dominar la Lliga Estatal amb la Unión Whitten High School, guanyant en una final èpica a Everly High School, 113 a 107 després de pròrroga en la que va anotar 64 punts. Aquesta mateixa temporada, Denise Long va fer 111 punts contra Downs, 93 punts contra Bennet en la primera ronda dels Playoffs, i un total de 258 punts en els quatre partits de Playoffs.
S’ha de dir que els números vertaderament estratosfèrics de Denise Long s’han de posar en contexte. En aquell temps la majoria de competicions femenines que es disputaven a Iowa i Oklahoma eren en el format “Six-On-Six”, on cada equip tenia tres jugadores atacants i tres defensores a cada costat de la pista. És a dir, les jugadores tenien només una funció, atacar o defensar (forwards i guards). Això provocaba un joc més ràpid i directe, sense aturades però que permetia descansar quan la pilota era a l’altre costat de la pista.
Però les seves actuacions increïbles començaren a atreure a nombrosos mitjans de comunicació -la prestigiosa revista esportiva Sports Illustrated i nombrosos diaris de la talla del Chicago Tribune, Boston Globe, New York Times o Wall Street Journal- que donaren una ample cobertura a la primera final femenina del campionat escolar, trasmesa per primera vegada en color per televisió per a nou estats. A partir d’aquí se la va començar a conèixer com el “Prodigi de Iowa” o “Iowa Girl”.
Però com tantes vegades passa, la fama és una companyera mala de soportar, més si tenim en compte que Denise era poc més que una nina senzilla de camp de l’Amèrica profunda educada en el catolicisme estricte, que mai l’havia cercada.
La locura mediàtica, la marató de bàsquet a la recerca de l’èxit al món de la cistella, poc a poc anaven estrangulant la passió de Denise per el bàsquet. La temporada següent el seu equip va caure a semifinals contra Allison-Bristow 73 a 58 i també el partit per el tercer lloc, a pesar dels seus 79 punts.
Denise va rebre una beca per traslladar-se a estudiar a San Francisco a una universitat propietat de Franklin Mieuli, qui també propietari dels San Francisco Warriors. A la ciutat la fama la va continuar devorant, fins i tot va declinar ser entrevistada per el mític programa Tonight Show de Johnny Carson. I Mieuli va fer esclatar la bomba informativa d’escollir Denise en el pick 174 de la tretzena ronda del Draft de 1969, i es va desfermar la polèmica. Molts acusaren Mieuli de cercar única i exclusivament publicitat, fins i tot d’autèntica bufonada. Un d’ells Walter Kennedy, comisionat de la NBA, que va invalidar l’elecció per aquest motiu. Tot i els intents de Mieuli per defensar la seriositat de la seva elecció i les queixes de nombrosos col·lectius de San Francisco, especialment del feminista, no va servir de res.
La primera sorpresa per l’elecció va ser Denise Long, per aquells temps ja farta del bàsquet, qui es va veure obligada a defensar una realitat, la seva capacitació per competir contra els homes a la NBA, quan internament ja ni ho creia ni ho desitjava.
La vida a San Francisco acabà d’enfonsar Denise, que rebia a diari trucades obscenes, i on els moviments d’alliberació sexual de la dona o les marxes homosexuals li provocaren un vertader “shock” cultural. A més, Mieuli va intentar instaurar una lliga femenina als voltants dels partits dels Warriors que va ser un vertader fracàs.
Denise va tornar a la seva Iowa natal, però la situació per a ella no millorava. Continuava rebent trucades obscenes, i es va veure obligada a deixar la Universitat de Northern Iowa per ingressar a la Marshaltown Community College. Però la cosa no va millorar, fins i tot hagué de litigar amb una stripper que usava el seu nom per donar-se publicitat. Al peu del precipici, l’espiritual Denise es va aferrar a la Biblia, i posant com a escut les cites del “llibre sagrat” aconseguí que les trucades dels pervertits a la fi acabassin.
Les coses semblaven anar millor. El 1973 va entrar a formar part d’un equip cristià amateur dels Estats Units, que va realitzar una gira “evangelitzadora” per Àsia, disputant partits contra equips de Hong-Kong, Taiwà, Filipines, Japó i Korea. Fins i tot l’any 1974 es va casar, però el seu matrimoni va durar poc més de quatre anys, haguent d’assumir un divorci, decisió complicada per una creient fervent com ella.
Però aquest any 1978, quasi 10 anys després de ser elegida al Draft, atorgaria a Denise un petit instant de glòria en forma de retirada gairebé tragicòmica. Rob Lein, entrenador de les Iowa Cornets de la ja despareguda lliga WPB, en un intent de dur gent als partits del seu equip la va voler fitxar. Tot i no estar bé psicològicament davant els dubtes del seu possible divorci i portar molts anys retirada, Denise va acceptar i formà part de l’equip uns quants partits la temporada 1978/79. De nou Denise es veia involucrada en una estratègia publicitària, ja que el propietari de l’equip, George Niessen, sabia que Denise ja no aportava res en el plànol esportiu.
Denise i la resta de l’equip varen ser usades per compartir pantalla testimonialment amb Pet “Pistol” Maravich a la película “Dribble” (posteriorment anomenada “Scoring”) de Michael Gaetano. Una més que prescindible “batalla de sexes” en la que Niessen invertí 1 milió de dolars per publicitar el bàsquet femení.
En un d’aquests partits com a local un aficionat va començar a cridar: “treu a Denis, posa a Long”. Lentament el crit es va anar escampant i es va convertir en una veu unànim a tot el pavelló Five Season de Cedar Rapid. I d’aquesta manera, Denise saltaria a la pista per jugar els seus primers i darrers 40 segons com a professiona, anotant un punt des de la línia de tirs lliures.
I tornant un any enrere, el 1977, com ja hem comentat a l’inici de l’article, es repetia la història i Lusia Harris era seleccionada, aquest cop sí oficialment, al Draft de la NBA per els Jazz de New Orleans. Després obtendria molts d’altres mèrits, com ingressar al Saló de la Fama del Bàsquet Memorial Naismith, al Saló de la Fama del Bàsquet Femení i al Saló de la Fama de l’Esport Internacional de la Dona.
Lusia Harris, nascuda el 10 de febrer de 1955 a Minter City (Mississippi) a una família de camperols. Tenia sis germans i quatre germanes. Va començar a practicar el bàsquet a l’Amanda Elzy High School de Greenwood, seguint les passes de set dels seus germans i germanes que ja ho feien. Però ben aviat va començar a destacar especialment per damunt la resta. Ben aviat es va fer amb la capitania de l’equip, emportant-se el premi a jugador més valuós durant tres anys seguits, de 1971 a 1973.
A més, va firmar un rècord escolar amb 46 punts i va dur l’equip del seu institut fins al torneig estatal de Jackson. Un observador es va fixar en ella i la va convèncer per anar a la Delta State University de Cleveland (Mississippi), on s’estava formant un equip de bàsquet femení, equip en el que jugaria desde l’any 1973 fins al 1977, combinant l’esport amb els estudis.
Durant aquestes tres temporades, Delta State va aconseguir guanyar el campionat nacional de bàsquet femení de la NCAA, amb un rècord de 109 victòries per només 6 derrotes en aquests tres anys. Per suposat, sempre va ser inclosa en el quintet ideal de la competició. Els números de Lusia en aquestes competicions són un clar exponent del seu talent: 2.981 punts i 1.662 rebots, amb una mitjana de 25,9 punts i 14,5 rebots per partit.
Va formar part de la selecció femenina dels Estats Units, aconseguint guanyar l’or als Jocs Panamericans l’any 1975 i la plata als Jocs Olímpics de Montreal 1976.
L’any 1977, en el que es va llicenciar en Salut, Educació Física i Recreació, Harris va ser considerada la millor jugadora de bàsquet dels Estats Units, i va arribar el fet que la va portar definitivament a la fama. En aquells temps encara no hi havia lliga professional femenina, però Luisa va ser seleccionada al Draft de la NBA, a la setena ronda per els New Orleans Jazz.
A pesar de l’elecció, Lusia Harris mai va arribar a jugar ni un minut a la NBA. Molts ho veren com una simple estratègia publicitària, però la realitat és que va ser la pròpia Lusia Harris qui es va negar a provar amb el Jazz i no va acudir al seu campus de selecció. El motiu: estava embarassada, i tampc tenia cap interés en jugar a la NBA.
Lusia seguiria jugant a la WBL amb els Houston Angels, una lliga femenina de bàsquet al marge de la NBA fins l’any 1984 -la WNBA no va néixer fins l’any 1996-. Posteriorment es va seguir dedicant al món del bàsquet com a entrenadora.
Fonts:
Comments