JUGAR A BÀSQUET O MORIR?

L’octubre de 2011, Suweys Ali Jama, capitana de la selecció femenina de bàsquet de Somalia, i les seves companyeres d’equip varen rebre amenaces de mort per part d’Al-Shabaab, una organització armada vinculada a la xarxa extremista Al Qaeda que va controlar grans zones de Somàlia i ocupà quasi la meitat de la seva capital, Mogadiscio fins a la seva retirada l’agost de 2011, tot i mantenir desde llavors certa presència com s’ha pogut comprovar amb els atemptats comesos posteriorment.


El motiu? única i exclusivament ser dones i jugar a bàsquet quan la milicia considerava que la participació femenina a l’esport era una activitat contrària a l’Islam.




Foto: La capitana de la selecció femenina de bàsquet, Suweys Ali Jama. J. M. López


El bàsquet, com passa a tants llocs arreu del món, és l’esport més popular del país després del futbol i, juntament amb el handbol, l’únic esport practicat per dones, fins i tot de manera professional a canvi d’uns salaris ben magres.


En aquells instants la selecció s’estava preparant per als Jocs Àrabs que s’havien de disputar el mes de desembre a Qatar, i s’entrenava al recinte blindat i enmurellat de l’acadèmia de policia de Mogadiscio, en una pista descoberta, amb vel al cap i baix l’atenta mirada de nombrosos policies que les protegien de possibles atacs. Entrenaven dues hores diàries tots els dies excepte els dijous i divendres, el cap de setmana islàmic.


Quan deixaven la seguretat de la base policial, s’havien de tornar a vestir amb la tradicional vestimenta islàmica, vestit i vel, sense oblidar una yashmak, una petita prenda que els tapa el rostre..


La Unió de Tribunals Islàmics va prohibir a les dones somalís practicar esports l’agost de 2006 per considerar-ho una “herència de velles cultures cristianes”. Tot i que la UTI va perdre el control de Mogadiscio el desembre d’aquell mateix any, Al-Shabaab no va modificar ni una coma la seva postura respecte a les dones i la pràctica esportiva.


Lluny de deixar el bàsquet, Suweys Ali Jama va declarar: “Moriré quan se m’acabi la vida, ningú me matarà, excepte Alà. No deixaré la meva professió mentres visqui. Ara jugo, però quan me retiri vull ser entrenadora. Deixaré el bàsquet quan me mori”.


La segona capitana de l’equip, Aisha Mohammad, també va ser amenaçada de mort per els islamistes. Mohammad perteneixia al club esportiu de l’exèrcit, Horseed, com ja feia la seva mare, motiu per el qual jugava a bàsquet ja de nina.


Aisha, de només 21 anys d’edat en aquell moment, va declarar: “Soc doblement culpable. Primer per ser dona i practicar esport, prohibit per una autoritat islàmica. Segon, per representar un club militar, considerat una titella dels infidels. Soc un ésser humà i tenc por, però sé que només Alà pot matar-me!


Però no totes, comprensiblement, varen ser tan valentes i moltes dones varen tenir por i deixaren d’entrenar.


Segons Aden Haiji Yeberow, president del Comité Nacional Olímpic, el primer equip de bàsquet femení de Somàlia es va crear l’any 1970, i va participar en campionats africans i regionals durant varis anys sense aconseguir mai guanyar cap torneig. La prohibició de 2006 va frenar completament el desenvolupament del bàsquet, en el moment en que estava augmentant la participació femenina després de dues dècades de guerra civil i dels terribles episodis de sequera i hambruna, ja que varen ser més de 200 les dones que deixaren d’entrenar per por a represalies.


Com va expressar l’entrenador Ali Sheik Muktar el simple fet de tenir equip femení de Somàlia a una competició internacinal com els Jocs Àrabs era tota una fita per Somàlia, més enllà de les seves aspiracions.


Finalment l’equip va prendre part als Jocs Àrabas sense patir cap atac, perdent tres partits i guanyant-ne dos, a Kuwait i l’amfitriona Qatar. Bona part de l’equip el formaven jugadores arribades dels seus països de residència -EEUU, Canadà, Gran Bretanya i Alemanya- que ni tan sols havien entrenat amb les seves companyeres antes del campionat.


Aquestes jugadores, com la canadenca d’origen Somalí Khatra Mahdi, també reberen amenaces de mort.


En unes declaracions al periodista Teo Kermeliotis per la versió digital de CNN, l’encarregat de relacions internacionals del Comité Olímpic Somalí va afirmar: “La por sempre està present, hi ha gent que veu les noies practicant esport com si fos una cosa del dimoni i no ho volen permetre. Perà aquestes noies són fortes, en una situació com aquesta han decidit seguir jugant el seu esport, l’esport que a elles els agrada.


Khatra Mahdi va afirmar després de la victòria contra Qatar al darrer partit: “No tinc paraules per descriure com me sent. En acabar estavem donant salts d’alegria, amb llàgrimes als ulls de les noies. Hem fet història”.


Suways Ali Jama fou després una de les promotores de la “Somali Women Foundation” (https://somaliwomenfoundation.org), una fundació que té per objectiu desenvolupar l’igualtat d’oportunitats i de gènere mitjançant l’esport i aconseguir salut, educació, socialització i pau per les nines i dones de Somàlia.


Fonts:


EL RITMO DE LA CANCHA, historias del mundo alrededor del baloncesto.

JACOBO RIBERO. CLAVE INTELECTUAL.


http://www.ipsnoticias.net/2011/10/somalia-nada-saca-de-la-cancha-a-las-basquetbolistas/


http://sputnikbasketblog.blogspot.com/2012/02/hacer-historias.html


© 2016 Club Bàsquet Santa Maria.

Creat amb Wix per Servicios Gráficos Estarellas SL