UNA PASSA CAP A LA IGUALTAT

L’estiu del 2018, la sis vegades All-Star de la WNBA, Brittney Griner, va esclatar quan a una entrevista es va plantejar la questió de la situació salarial de les jugadores, situació que va resumir amb la següent frase demolidora: “guanyam una merda!”.





Sempre que parlam dels Estats Units, paradigma del sistema capitalista, s’ha d’entendre que el sou d’una persona va en funció del negoci que genera.


D’aquesta manera, la teoria del valor del treball, és a dir, a mateix treball hi hauria d’haver mateix salari, queda desfassada, perque el vertader valor del treball suposadament el posen els consumidors. I clar, les audiències de les finals de la WNBA no arribaren als 600.000 espectadors en el seu màxim, res a veure amb les audiències milionàries de les finals de la NBA. Fins i tot les finals de la NCAA femenina asoliren audiències de 3,5 milions d’espectadors, molt per sobre la WNBA.


No creim que hi hagi ningú, a dia d’avui, que s’atreveixi a comparar el que genera una jugadora de la WNBA, ni encara que sigui la millor, amb el que genera Stephen Curry o LeBron James. Tampoc les jugadores de la WNBA.


Fins i tot es podria discutir si el treball que realitzen les jugadores de la WNBA, amb una lliga regular de 34 partits, una tercera part del que és la NBA, és el mateix que realitzen els jugadors de la NBA.


Però és que ningú ha demanat l’equiparació salarial, però sí atacar d’arrel una vertadera injustícia.


L’any 2018, la MVP de la temporada regular de la WNBA Breanna Stewart, va tenir un salari deu vegades inferior al salari mínim de la NBA.


Fins a la present temporada, la mitjana salarial de la que es suposa la millor lliga femenina del món era d’aproximadament 70.000 dólars, i fins fa uns tres anys no arribava als 50.000. Per entendre el que això representa, podem explicar que les mascotes de la NBA comencen guanyant aproximadament 40.000 dólars per temporada. En una entrevista del 2005, el gorila dels Phoenix Suns -no precisament una de les més carismàtiques de la lliga- va afirmar guanyar 200.000 dólars per temporada.


El salari mínim per als jugadors de la NBA és duns 560.000 dólars, però això contant els “two ways” i els contractes temporals. Descontant-los se’n va clarament per sobre del milió de dólars. La jugadora millor pagada la temporada 2019, DeWanna Bonner, de les Phoenix Mercury, va cobrar 127.500 dólars. És a dir, un 450% menys que el salari mínim de la NBA.


Aquesta desigualtat manifesta obliga moltes jugadores a disputar també la lliga xinesa o lligues europees com la turca o la rusa per a poder completar el que podriem considerar un salari anual digne per a una esportista d’èlit.


A la fí aquest any 2020, i amb una validesa fins a l’any 2027, la WNBA i l’associació de jugadores han signat un nou conveni col·lectiu que representarà gairebé duplicar el salari mitjà, i pujarà també el salari màxim fins als 500.000 dólars. A més, també hi hauran bonificacions per rendiment i repartiment de beneficis.


Però la desigualtat no només es reflecteix en els salaris, les jugadores tambén tendran millores en les condicions dels seus viatges, s’allotjaran en habitacions individuals i volaran en primera classe, evitant així que es puguin tornar a viure situacions tan vergonyoses com les viscudes per les jugadores de Las Vegas Aces el maig de 2018.


En el conveni també es regularà una qüestió bàsica per a les dones esportistes, la maternitat. Les jugadores que decideixin ser mares rebran el salari complet durant el seu període de baixa i, a més, rebran facilitats i ajudes per a l’educació dels seus fills.


FONT:

- SKYHOOK BASKETBALL MAGAZINE #20. Un pequeño paso hacia la igualdad, por Alfonso S. Lozano @alfonsolozano


© 2016 Club Bàsquet Santa Maria.

Creat amb Wix per Servicios Gráficos Estarellas SL