HISTÒRIA DEL BÀSQUET A SANTA MARIA

​

Finals dels anys seixanta: es sembra la llavor del bàsquet a Santa Maria
 

Quan del naixement del bàsquet al nostre municipi es parla, immediatament es pensa primer en D. Pep Henales, i després en Juan Frau (i Maria Verd).
Però precisament en Juan ens va aclarir que per fer justícia, cal dir que el bàsquet a Santa Maria fou introduït per D. Jaume Guijarro, a qui es coneixia com el mestre dels regles -no crec que calguin més explicacions-, qui va fer construïr un camp de terra darrera ca ses monges on entrenava un grup d’al·lotes, i on informalment hi jugaven també els al·lots, entre d’ells i gairebé a diari Juan Frau.

 

1970: primera pista reglamentària i primer equip del municipi
 

S’inicià la campanya de promoció de l’esport per part de la “Delegación Provincial de Educación Física y Deporte”, que tenia per finalitat mobilitzar els nins i nines dels pobles perquè practicassin l’esport i així poder crear-se clubs i equipar els pobles participants amb algunes instal·lacions esportives, que la Delegació Provincial d’Educació Física  i Esport subvencionaria al 50%.
A Santa Maria del Camí es va utilitzar aquest pla per potenciar el minibàsquet, comprar taulells, cistelles, balons i condicionar una pista per a la pràctica del bàsquet.
A l’hora de la veritat la delegació es negà a pagar per incompliment del reglament de la campanya que especificava que previament s’havia de comunicar el cost previst de les activitats previstes, despeses que en bona part ja havia realitzat l’Ajuntament de Santa Maria. Això obligà el consistori santamarier a reclamar repetides vegades la meitat de la inversió realitzada.

En l’acta del 12 de gener de 1970 de l’assemblea de la “Junta Municipal de Enseñanza Primaria” realitzada a la Casa Consistorial, presidida per el senyor batle D. Guillem Capó, D. Pep Henales, que esdevindrà una persona clau en la introducció del bàsquet de la cistella al nostre municipi, agraeix al sr. Batle en nom seu i de tots els mestres del poble, l’interés demostrat davant la diputació per a l’adquisició dels pals i d’altres accessoris de minibàsquet. Igualment dona les gràcies per els balons amb que l’Ajuntament va obsequiar els alumnes de l’escola parroquial amb motiu de la Festa dels Reis.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

(Acta de l’assemblea de la “Junta Municipal de Eseñanza Primaria del 12 de gener del 70)

D. Pep Henales, que vengué a Santa Maria després d’aprovar unes oposicions a mestre d’escola parroquial quan en realitat li corresponia anar a Montuïri a fer una substitució, després de passar per Menorca i Sant Josep, va representar una vertadera revolució educativa i una transformació social al poble que mereixerien un llibre a part, però en aquest ens hem de centrar en allò que fa referència al bàsquet.

Just instalar-se al poble es va donar compte de la necessitat d’organitzar activitats extraescolars per als nins, que sembla a ser en aquells temps no tenien altra manera d’entretenir-se que organitzant guerres a l’estació del tren a la sortida de l’escola contra d’altres nins que viatjaven amb el tren.

Don Pep, que no de bades venia de Sant Josep, entre moltes d’altres activitats va donar també un gran impuls a l’esport santamarier, molt especialment en el terreny del bàsquet (i també del futbol i d’altres esports). De la seva iniciativa va néixer el primer equip de bàsquet de Santa Maria, un equip juvenil masculí entrenat per Pere J. Vich, i es va inaugurar la pista en diagonal enmig de la plaça Nova que poca gent recorda ja. Els taulers els va fer el fuster Martorell.