La pràctica regular d’esport (la que es fa en sistemes reglats i estructurats, clubs federats) s'ha demostrat de manera contundent i indiscutible que és un instrument clau de promoció i prevenció de la salut, d'estalvi en costos sociosanitaris. De fet, al nostre país la despesa anual prevista derivat de la inactivitat física per al 2020 ascendeix a més de 1.800 milions d'euros.
A conseqüència de la reducció estimada de practicants actius d'esport per mor de la COVID-19, aquestes despeses anuals derivades de la inactivitat física en el 2020 s'incrementarien en 508 milions d'euros, fins a arribar a un total de 2.312 milions.
En el cas concret de la COVID-19, la pràctica regular de l'exercici i l'esport és un factor fonamental de protecció contra la malaltia i les seves possibles conseqüències, reforçant el funcionament del sistema immunològic i reduint els factors de risc associats (malalties respiratòries, cardiovasculars i metabòliques, amb especial atenció a l'obesitat i les seves complicacions).
Pel que fa al retorn social de la pràctica esportiva. Entre molts altres beneficis, es considera demostrat que la pràctica esportiva
- redueix els problemes de salut física i mental i estalvia costos en atenció sanitària
- disminueix la incidència de la delinqüència i dels comportaments antisocials
- millora els resultats acadèmics pels seus beneficis psicològics i cognitius
Ho he de reconèixer, he fet molt poca feina, poc més que resumir l’aspecte sanitari del “Estudio del Impacto del COVID-19 sobre el ecosistema del deporte español”* realitzat per la “Asociación Deporte Español (ADESP)”, la “Fundación España Activa” i el “Consejo Superior de Deportes”. Però, és que es pot afegir res o expressar-ho amb més contundència?
És fonamental comunicar aquest missatge de manera efectiva i crear les condicions que facilitin la pràctica esportiva regular, de manera que les persones puguin participar i beneficiar-se d'aquests efectes protectors. Les administracions públiques han de valorar el paper que fan els club esportius i entendre que la seva és una activitat essencial amb un retorn social molt valuós. I els mitjans de comunicació haurien de llevar el focus que posen permanentment en el circ que envolta l’esport-espectacle -especialment el futbol-, la meritocràcia i l’exaltació del triomf. També els clubs han d’interioritzar que aquest és el seu paper fonamental i entendre que els resultats són part del procés formatiu, no l’objectiu principal de la pràctica esportiva.