El bàsquet, i l’esport en general, és o hauria de ser un lloc on no importa d’on vens, el color de la teva pell o la teva religió. Malauradament no sempre és així, però sí ens ofereix exemples de superació de la diversitat i els estereotips i prejudicis que a vegades aquesta comporta. I Fitriya Mohamed és la personalització d’un d’aquests exemples.
Mohamed ha esdevingut una vertadera apassionada del bàsquet, esport que va descovrir gràcies a la seva mudança a Canadà quan tenia deu anys. El seu primer mestre d’educació física la va impulsar a jugar a bàsquet, esport que va dominar abans de parlar el nou idioma del seu nou país.
Tant li va agradar el bàsquet que va decidir estudiar la carrera de gestió esportiva, mentres simultàniament desenvolupava una intensa tasca activista en defensa dels drets de les dones musulmanes.
L’any 2015 la FIBA encara prohibia les jugadores usar la hijab i això representava un mur insuperable per a les carreres esportives de moltes dones, com ella, que es sentien excloses d’un esport que s’havia convertit en el seu major refugi. Un artícle sobre la jugadora musulmana Bilquis Abdul-Qaadir, afectada per aquest problema, va ser la flama que va encendre les seves ganes de lluitar per la defensa de les dones musulmanes.
L’any 2017 la FIBA va aixecar la prohibició del hijab, però aquesta només era una petita passa en el camí d’aconseguir posar les dones musulmanes en igualtat de condicions davant la resta de dones esportistes del món. Fitriya Mohamed es va rodejar d’altres dones que, com ella, lluitaven pels drets de les dones musulmanes i d’aquí va nèixer la idea d’iniciar la Lliga de Bàsquet d’Estiu de Dones Musulmanes (MWSBL), amb el suport de Hijabi Ballers, que ajuda a crear oportunitats per a les dones musulmanes als esports. La MWSBL es llançarà l’estiu de 2021 a Toronto.
La lluita està lluny d’haver acabat, el camí a recórrer és llarg, però per fer qualsevol camí s’ha de fer la primera passa. Fins i tot és contradictori amb l’esperit integrador de l’esport esmentat a l’inici de l’article crear una lliga en la que és condició per participar-hi professar una determinada religió, una demostració de quan lluny estam encara d’un vertader empoderament de les dones per ser el que vulguin ser, i encara més en el cas de dones musulmanes. Qualsevol debat que volguem obrir respecte aquests temes, com l’ús del hijab, s’han de formular posant-les a elles i les seves necessitats al centre del debat.